El procés de familiarització a l’escola bressol

La familiarització significa la capacitat de fer familiar allò que en un inici no ho és, la capacitat d’adaptar-nos a una nova experiència i fer-la quotidiana.

El procés de familiarització s’inicia amb l’acompanyament de l’equip educatiu a cada infant i a la seva família durant el primer temps d’estada a l’escola bressol i fins que el nen/a es pugui sentir com a casa, és a dir, en un entorn segur i vinculat a les noves figures de referència.

Per un infant anar a l’escola suposa un canvi significatiu, ja que surt d’un entorn segur i conegut on es relaciona amb les persones amb les que ha establert els primers vincles i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda. Aquesta relació d’aferrament de l’infant amb el seu cuidador primari, és la més important per al seu desenvolupament i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que l’infant desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació, si és l’adient, produeix seguretat, tranquil·litat, calma, consol i plaer, però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca una intensa ansietat en el nen/a.

Per tant, aquest inici escolar del petit/a, suposa una situació de separació tant per l’infant com per la família. L’equip educatiu doncs, està atent al procés que viu cada família aportant les eines necessàries en cada cas i entenent que als progenitros els hi cal temps per conèixer a l’equip que es fa càrrec de l’infant, per tal de poder-hi confiar plenament. Cada família reacciona d’una manera diferent podent sorgir sentiments diversos tant cap al propi fill/a, com cap a les mestres que desenvolupen la tasca educativa. Tots aquests sentiments són legítims i cal acompanyar-los i validar-los ja que són personals i únics i són fruit de la vivència d’aquests dies.

Pel que fa als infants, per aquells que per primera vegada s’incorporen a l’escola bressol comença una nova etapa, una etapa plena de noves possibilitats, de nous reptes, de noves sensacions, de nous aprenentatges… A l’escola bressol l’infant d’entrada es troba en un espai nou que no ha vist mai, amb nous adults de referència i nous companys, amb noves maneres d’actuar i rutines diferents… Per això li costarà un temps sentir-se segur, haurà d’anar agafant confiança poc a poc a les educadores, haurà d’aprendre a compartir afecte, joguines, etc. Tot això farà que durant una temporada el nen estigui una mica fora de lloc…

Les reaccions dels infants quan comencen la seva etapa a l’escola bressol poden ser múltiples i variades: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant d’una situació nova… però també pot aparèixer plor intens, agressions, fortes actituds de rebuig o aferrament a les “seves coses” (motxilla, jersei…). També pot ser que hi hagi nens que passats els primers dies en que aparentment semblen tranquils (una setmana, un mes…) reaccionin amb plor i rebutgin la llar quan han pres consciència de la nova situació.

Pot ser també que a casa es mostrin diferents: que estiguin més tristos, enfadats, que no tinguin tanta gana, que els hi costi més dormir o es despertin a mitjanit quan abans no ho havien fet mai… Pot ser també que estiguin més cansats o que estiguin  més nerviosos, actius, etc…

Totes aquestes reaccions són legítimes i és bo que deixem que cada nen expressi els seus sentiments, tant si són de felicitat com si són de rebuig. La nostra tasca, tant de pares com d’educadores, és estar al seu costat acompanyant aquest procés amb la major tranquil·litat que sigui possible.

ÉS IMPORTANT:

– Que els nostres fills descobreixin que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els hi podem estalviar.

– Que no posem temps al procés de familiarització. Cada nen te el seu ritme (pot trigar a  adaptar-se un dia, una setmana, un mes…).

– Que visquem la incorporació del nen a l’escola, amb la major normalitat i optimisme possibles. Que no la visquem amb por i neguit.

QUÈ PODEM FER ELS PARES PER FACILITAR EL PROCÉS DE FAMILIARITZACIÓ?

– No parlar mai de l’escola en termes negatius. Exemple del que no s’ha de fer: “si no et portes bé, et portaré a l’escola…”.

– Anar acomodant, en la mesura que sigui possible, els ritmes de son, hàbits, alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.

– Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva sense forçar situacions.

– Procurar que els nens vinguin el més relaxats i tranquils possibles.

– Aclarir qualsevol dubte que tingueu amb la tutora.

– No enganyar als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindreu a buscar.

–No allargar excessivament els comiats a l’hora de deixar-los a l’escola.

Val a dir que tots els nens s’adapten a l’escola bressol i que només ens cal tenir paciència i confiança en que tot anirà bé !!!