Per què plora el nostre fill?

Si té menys de 6 mesos:

Un lactant de pocs mesos sovint plora perquè té gana, son, o perquè té mal de panxa (els anomenats còlics dels lactant). Aquestes són les causes més freqüents. També pot plorar perquè està malalt o perquè els seus cuidadors estan tensos, inquiets. En aquets casos el lactant ho capta per la manera com se l’agafa, se’l mou, per com li parlen, perquè nota d’alguna manera una rigidesa, una fredor o una inquietud en el tracte rebut. Llavors ell també es posa inquiet i la manera que té per expressar-ho en aquesta edat és plorant.

Com es pot saber que el lactant plora perquè té gana?
Si plora per gana es nota perquè no es queda relaxat després de prendre el pit o el biberó, sinó que segueix buscant amb la boca, plora, està inquiet. Pot ser que es quedi una estona curta relaxat, però al cap de poca estona ja torna a voler menjar. Fa pocs pipis i, el que és més important, no guanya el pes adequat (al menys uns 120 a 150 grams per setmana).

Com es pot saber que el lactant plora perquè té mal de panxa?
Els mals de panxa tenen lloc entre la setmana de vida i els 3 mesos. El lactant s’inquieta i es neguiteja al cap d’una estona d’haver menjat, encongeix les cames i plora molest durant una bona estona. Això és més freqüent que passi durant la tarda i les primeres hores de la nit. Si s’agafa el nadó a coll i se’l passeja, se l’acarona, o se’l treu a passejar amb el cotxet, es calma més fàcilment. Fora d’aquestes estones de plor el nen/a es veu bé, menja bé i guanya pes correctament.

Com es pot saber que plora perquè està malalt?
En aquests casos el lactant té febre (38ºC o més temperatura rectal), té mal aspecte, plora amb poca força o de manera diferent de l’habitual, vomita, menja menys del que és habitual en ell, no guanya el pes… Els pares normalment noten que el bebè no està com sempre. En tots aquests casos cal consultar el seu pediatre habitual o un servei pediàtric d’urgències.

De 6 mesos a 1 any

A partir dels 3 a 4 mesos els lactants ja no ploren pels còlics. Pot ser que plori perquè té gana, perquè està malalt, perquè està incòmode per alguna roba molt ajustada… A partir del mig any els nens comencen a plorar davant de persones que no coneixen ja que es fa present el que s’anomena “angoixa davant l’estrany”: ja reconeix perfectament els seus pares i germans i es neguiteja davant persones estranyes per ell. També pot plorar al deixar-lo al llit per dormir si no se li ha ensenyat a adormir-se ell sol a la seva habitació. El mal d’orella (l’otitis) és una causa freqüent de plor i neguit en nens dels 6 mesos als 4 anys. Hi ha altres causes menys freqüents però greus que donen lloc a plor intens del lactant com la invaginació intestinal. Per tant, davant del dubte i preocupació dels pares cal consultar al seu pediatre o als serveis sanitaris.

Si el seu bebè té febre (38ºC o més de temperatura rectal), no guanya pes adequadament, plora de manera diferent de l’habitual o plora com si alguna cosa li fes mal cal consultar al pediatre.

Si el seu fill no té cap malaltia orgànica i segueix plorant molt, està neguitós, li costa dormir, etc, caldrà l’ajuda de professionals de la salut (pediatres, infermeres pediàtriques i psicòlegs infantils) per buscar-ne les causes i poder-lo tractar.

De 1 a 3 anys

Durant aquests anys els nens solen plorar quant estan malalts (febre, mal d’orella, faringitis…). També poden plorar davant d’ambients i persones desconegudes degut a l’angoixa que experimenten. Si el seu pediatre no detecta cap malaltia orgànica com a causa dels seus plors i el nen segueix inquiet de manera habitual, està tens, neguitós, caldrà l’ajuda de psicòlegs infantils per buscar les causes i poder-les tractar.

3 anys o més

A partir d’aquestes edats els motius del plor dels nens i nenes ja l’assemblem més als dels adults que acostumem a plorar quan estem tristos, quan estem deprimits, quan ens emocionem. També quan ens fa mal alguna part del cos i ens provoca dolor i malestar. Si el seu fill no té cap malaltia orgànica i segueix plorant molt, està neguitós, li costa dormir, caldrà l’ajuda de professionals de la salut (pediatres, infermeres pediàtriques i psicòlegs infantils) per buscar les causes i poder-les tractar.

Article extret de https://www.fundacioorienta.com/