Bloc

Llistes després del sorteig

Ja teniu publicat el llistat dels infants admesos pel curs 22/23 després del sorteig celebrat el divendres dia 10 de juny.

Llistat de sol·licituds amb puntuació provisional

Ja teniu publicades les llistes de sol·licituds amb puntuacions provisionals pel proper curs 2022-2023. Les llistes estan publicades a la web de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts per any de naixement. A continuació teniu el link: https://svh.cat/municipi/per-temes/educacio/escoles-bressol-municipals-ebm/

Recordeu que a partir de demà s’obre un període de reclamacions que durarà fins al dia 9 de juny per totes aquelles famílies que ho necessitin.

El dia 10 de juny a les 18.00h (l’horari encara és provisional) es realitzarà el sorteig d’aquells grups on hi ha més sol·licituds que vacants. Aquest sorteig tindrà lloc a l’OME (Oficina Municipal d’Educació).

El risc de les pantalles abans dels 6 anys

Hola famílies!

Cada vegada més veiem infants molt petits ocupant el seu temps amb pantalles. Aquesta manera de funcionar perjudica seriosament el desenvolupament dels nens i nenes, sobretot en les primeres edats. Per això un grup d’experts i entitats han signat un manifest per alertar d’aquest problema.

A continuació us deixem el link de la notícia que explica quina és la situació i quines mesures hauríem de prendre com a adults.

https://www.ccma.cat/324/el-risc-de-les-pantalles-abans-dels-6-anys-com-evitar-que-shi-enganxin/noticia/3164319/

Comença la preinscripció!!

Del dia 9 fins al 20 de maig s’inicia la preinscripció escolar de primer cicle d’educació infantil pel proper curs 2022-2023. Si teniu intenció de portar el vostre fill/a a l’escola bressol municipal l’Alegria cal que tingueu presents aquestes dates.

La preincripció la podeu fer per via telemàtica o de manera presencial al SIAC (Servei integral d’Atenció Ciutadana) o a l’OME (Oficina Municipal d’Escolarització).

Teniu tota la informació al següent enllaç: https://ebalegria.wordpress.com/

Portes Obertes escola bressol l’Alegria

Famílies, aquest any les portes obertes es faran altre cop de manera presencial amb cita prèvia el proper dia 7 de maig (dissabte) al matí. Si voleu venir a visitar l’escola truqueu al telèfon de l’Alegria, 93 656 37 49 i concerteu una visita.

També podeu anar veient els vídeos que estan penjats al bloc al següent enllaç: https://ebalegria.wordpress.com/2020/05/18/portes-obertes-virtuals/ i així aneu fent boca

Us hi esperem!!

Contes per Sant Jordi!!

Ja que s’acosta Sant Jordi podrieu aprofitar per ampliar la vostra biblioteca amb contes pels infants. Els llibres sempre són un bon recurs per a tots perquè ajuden a centrar l’atenció, ajuden a estrenyer els vincles amb la persona que els explica, fan que l’infant aprengui nous coneixements, estimulen la imaginació … i un munt de coses més!! Si voleu saber-ne més podeu llegir el següent article que vam publicar anomenat: https://ebalegria.wordpress.com/2021/04/06/la-lectura-de-contes-als-mes-petits-de-la-casa/

A l’escola tenim una biblioteca de llibres de préstec pels pares que cada any ampliem una mica. També tenim contes que són d’ús exclusiu de l’escola i que fem servir diàriament.

Avui us volem ensenyar un recull de contes que utilitzem a l’escola i que agraden molt als infants:

5 en un llit (Baula)
Aquest llibre expica la història d’uns personatges que van caient del llit

Contes tradicionals, contes de buscar imatges, contes de coneixements…

Hi ha un munt de contes per triar, així que ja teniu feina!!

Feliç Sant Jordi!!!

Deixar enrere el bolquer

Per al nostre fill, el fet de deixar el bolquer enrere és un pas molt important en el seu procés maduratiu perquè implica fer-se més autònom, més gran, tenir certa independència…

Però aquest pas no s’ha de decidir en funció de la nostra conveniència, si no que s’ha de portar a terme sempre que el nostre fill estigui prou preparat.

Quan els infants són nadons buiden la bufeta de l’orina automàticament però aquest mecanisme canvia quan els nens i les nenes van creixent. És a dir, quan els intestins i la bufeta estan plens el nen/a té unes sensacions i pot decidir si deixa anar els esfínters o contràriament si en reté el contingut. Això vol dir que controla els esfínters, és a dir, la musculatura que controla la retenció i l’evacuació de la orina i els excrements. Aquest procés forma part de l’evolució del nen i dependrà tant de la maduresa del seu sistema neuromuscular, com també del seu desenvolupament mental i afectiu.

Molt sovint els adults ens avancem als moments maduratius dels nens i forcem situacions que encara no s’haurien de dur a terme. En aquest sentit, podem caure en l’error de treure el bolquer massa aviat i fer que aquest procés resulti conflictiu i penós pel nen perquè ell encara no ho pot controlar i acaba pagant les conseqüències. Quan això passa som nosaltres els que hem de controlar l’esfínter del nen demanant-li a cada moment que s’assegui a l’orinal, parlant exclusivament d’aquest tema, canviant-li la roba un munt de cops al dia, renyant-lo quan s’ho fa a sobre, etc. Aquesta situació acaba sent massa estressant tant pels pares com pels nens…

  • Com ho hem de fer, doncs?

D’entrada per fer aquest pas caldria que el nen estigués preparat (que comencés a adonar-se que porta el bolquer brut, o que passa moltes estones amb el bolquer sec…), que fos capaç d’entendre què és el que li demanem i que estigués motivat per fer-ho. A més , els pares també han de viure aquest procés amb tranquil·litat i positivitat i partir de la base que, com tot aprenentatge, caldrà un temps en el que el nen no ho farà del tot bé fins que acabi dominant la tècnica.

Normalment es diu que la data d’inici per treure el bolquer és a partir dels dos anys o dos anys i mig… tot i que això només ha de ser una dada aproximada, ja que cada nen fa el seu procés maduratiu i pot estar preparat en aquesta edat o estar-ho més tard.

Primer començarem a casa traient de tant en tant el bolquer per asseure’l a l’orinal i després li tornarem a posar, així començarà a prendre consciència del que ha de fer. Passats uns dies, quan ja decidim fer el pas o quan el nen ens ho demani… li traurem el bolquer definitivament i no li tornarem a posar !!! (Només li posarem per la migdiada i per dormir a la nit).

Cal que el nen visqui aquest canvi amb tranquil·litat, sense presses, al seu ritme. També cal animar-lo i sobretot no renyar-lo mai , ni comparar-lo. Ens ha de quedar clar que quan el nen es mulla no ho fa expressament, si no que no sap com fer-ho encara…

Més endavant quan veiem que el bolquer de la migdiada surt sec durant uns quants dies (ben bé dues setmanes), li traurem.

Amb el bolquer de la nit, ens esperarem a estar-ne segurs i farem també el mateix protocol. Quan veiem que el bolquer està sec durant almenys 15 dies li traurem també. No cal amoïnar-se amb el bolquer de la nit… ja que hi ha nens que passat un mes ja li podem treure i n’hi ha d’altres que necessiten anys.

  • I a l’escola bressol què?

. Es pacta amb els pares el moment de treure el bolquer i el dia que s’inicia. Recomanem iniciar-ho un cap de setmana a casa i després continuar-ho a l’escola.

. Durant les primeres setmanes del control d’esfínters, els pares porten una bossa amb 3 o 4 mudes de recanvi que va i ve de l’escola bressol. També hi haurem d’incloure un recanvi de sabates.

  • Consells:

. No renyar a l’infant i reforçar la conducta positiva, és a dir, felicitar-lo quan ho ha fet bé, però sense ser exagerats. Quan més exagerada sigui la felicitació més dol el fracàs. En el cas que s’ho faci a sobre li direm, per exemple: “Se t’ha escapat… No pateixis ara t’ajudo a canviar-te…”

. Us recomanem que no feu servir bolquers en forma de calcetes , ja que els nens han de tenir la sensació de mullar-se per tal d’obtenir un bon resultat.

. Podeu anar a comprar les calcetes i els calçotets amb ells, així els podran triar…

. Si ha passat molt de temps i el nen no controla els esfínters, caldrà valorar si val la pena tornar a fer servir bolquers i deixar-ho per més endavant, ja que potser ens hem avançat i el nen/a encara no estava preparat. És millor tornar enrere una temporada, abans de fer-li-ho passar malament al nen i passar-ho malament nosaltres.

  • Coses que poden passar:

. “Abans ho feia i ara sembla que tornem enrere”: Les regressions alhora de controlar els esfínters solen ser prou habituals, poden ser degut a causes importants com el naixement d’un germà, separacions d’essers estimats… però també es poden donar per altres motius no tant greus com un refredat, un canvi d’habitació… Quan ens passi això cal ser empàtics i tenir paciència i confiança amb els nostre fill/a.

. “Avisa quan ja s’ho ha fet”: es tracta del procés previ, n’està aprenent… Molta paciència i comprensió.

. “Ara que no porta bolquer va més restret”: Hi ha infants que passen per un procés de restrenyiment quan s’ha decidit treure el bolquer. Cal parar-hi atenció però amb tranquilitat. Si durés molt cal consultar-ho amb el metge.

El restrenyiment en infants

El restrenyiment és un problema molt comú en infants i, en la majoria dels casos, és de caràcter temporal.

Si el teu fill va poc al bany i, quan hi va, la femta és dura i seca, probablement pateixi de restrenyiment. És un problema molt comú en nens i nenes, en la majoria dels casos, és de caràcter temporal. T’expliquem quins en són els símptomes, les causes i el tractament:

Els símptomes del restrenyiment més habituals són el mal de panxa, les deposicions dures i seques, dificultat per anar al bany i, de vegades, sang a la superfície de la femta.

Si bé no sol ser un problema greu, hauràs de dur el teu fill/a a la consulta del pediatre si apareixen altres símptomes com febre, inflor de l’abdomen, pèrdua de gana i/o de pes, etc. 

El restrenyiment es produeix moltes vegades com a conseqüència d’un moviment lent dels residus al tub digestiu, per la qual cosa s’endureixen i assequen i resulten més difícils d’evacuar. Hi ha una àmplia varietat de factors que poden causar aquest problema, com ara:

– Canvis a l’alimentació. Molts infants que pateixen de restrenyiment ho experimenten quan passen d’una alimentació líquida (purés, farinetes) a una alimentació que ja inclou aliments sòlids. És important que la dieta consti de gran quantitat de fruites i verdures riques en fibra i aigua.

– Canvis a la rutina. Començar l’escola, tenir vacances, mudar-se de casa…

– Al·lèrgies i/o intoleràncies. 

– Medicaments i malalties. Alguns medicaments poden contribuir que els nens i nenes vagi més restrets, consulta amb el teu metge si estàs donant alguna medicació al teu fill/a. A més, hi ha algunes malalties (del tracte digestiu, metabòliques, etc.) que poden provocar l’aparició del restrenyiment.

– Retenció. Els més petits poden ignorar la necessitat d’anar al bany per evitar la situació d’angoixa que els provoca el restrenyiment. Associen anar al bany amb dolor, per la qual cosa s’aguanten les ganes de defecar.

– Estrès i ansietat. 

A més d’aquests factors que poden constituir la causa del restrenyiment, també hi ha una sèrie de factors de risc que augmenten la probabilitat que els infants puguin patir aquest problema.

– Manca d’activitat física o sedentarisme.

– Insuficiència d’aliments que continguin fibra a la dieta.

– Insuficiència de líquids.

– Ingesta de certs medicaments.

– Malalties i/o afeccions mèdiques.

Si el restrenyiment que pateix el petit és lleu, és a dir, no presenta febre ni dolor agut, el podem tractar a casa de diverses maneres. 

– Haurem de canviar la dieta. Per ajudar a alleujar els símptomes inclourem més aliments que tinguin un alt contingut en fibra, com ara fruites i verdures, i també molta aigua i altres líquids.

– També haurem de fer un canvi en el comportament del nen/a, canviant els seus patrons per ajudar a tractar el restrenyiment. Com podem fer això? Podem establir sistemes de recompensa quan el nen/a fa servir el bany regularment, establir rutines per anar al bany després dels àpats, convertir el fet d’anar al bany en un joc… Les opcions són infinites i pots adaptar-les al que funcioni millor amb el teu petit.

Si no millora, haurem d’acudir a un professional mèdic, que ens donarà el tractament que sigui pertinent, com poden ser suplements de fibra, laxants o ènemes, etc. 

Prevenció

Com sempre, en medicina és fonamental la prevenció. Hi ha res que puguem fer per prevenir l’aparició d’aquesta afecció en els més petits de la casa? La resposta és sí. Aquí us esmentem algunes maneres de fer-ho:

– Crea una rutina per anar al bany després dels àpats.

– Remarca la importància d’acudir al bany.

– Incorpora a la dieta del teu fill/a aliments que siguin rics en fibra, perquè d’aquesta manera es formin femtes toves.

– Dona-li molta aigua i altres líquids com sucs.

– Desenvolupa horaris de menjar regular, afavoriràs l’estimulació natural del moviment dels intestins.

– Fomenta l’activitat física regular i evita el sedentarisme.

– Tingues paciència i sigues comprensiu.

Sabem que tenir un nen/a a casa amb restrenyiment pot ser molt frustrant per a alguns pares/mares perquè els preocupa que els seus fills no defequin prou i els dolors que això implica. El restrenyiment és una afecció molt comuna, amb un tractament que resulta força senzill en la majoria dels casos i amb una durada que, llevat d’excepcions, no s’allarga gaire.

És un article extret de https://criatures.ara.cat/ i elaborat per Pedro Alberti (pediatre i director de l’institut balera de pediatria).

L’escola “dels grans”

A partir d’avui, dia 7 de març i fins al 21 del mateix mes, comença la preinscripció escolar pel 2n cicle d’educació infantil (3 a 6 anys) pels nens i nenes que durant el 2022 fan 3 anys.

Podeu consultar el que us interessi sobre la preinscripció a la web de l’Ajuntament de Sant Vicenç, al següent enllaç: https://svh.cat/municipi/per-temes/educacio/estudiar-a-sant-vicents-dels-horts/preinscripcio-per-a-2n-cicle-educacio-infantil-primaria-i-secundaria/

A banda d’això, us volem enllaçar un article que vam publicar el curs passat en relació a la tria de l’escola per tal d’ajudar-vos a pensar, ja que es tracta d’una decisió que cal meditar: https://ebalegria.wordpress.com/2021/03/05/com-fer-la-tria-de-lescola-dels-grans/

Infants i natura

Aprofitant que s’acosta la primavera i el bon temps, us convidem a llegir aquest article en relació als beneficis de la natura en les persones i especialment en els infants. Val la pena fer-hi una ullada!!

Nens i natura, una fantàstica combinació per a la seva salut física i mental

“Fins fa ben poc, els nens es passaven gran part del temps jugant al carrer, al camp, experimentant constantment a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Construir cabanyes, amagar tresors, pujar als arbres o córrer i saltar eren pràctiques quotidianes i no existia la paraula “avorriment”.

En l’actualitat, els petits romanen moltes hores a llocs tancats, que molts cops no tenen llum natural, en un espai reduït, asseguts, amb activitats programades, amb poques possibilitats per al joc al carrer i massa connectats a dispositius electrònics. En infinitat de casos, sortir del nucli urbà i interactuar amb el medi natural es converteix en una cosa esporàdica i excepcional.

D’altra banda, la societat actual ha sobredimensionat els possibles riscos i perills que “ens amenacen” a la natura i, en  canvi, minimitza els que genera l’estil de vida urbanita. Tant és així, que això ha portat, entre altres causes, a l’aparició del concepte “biofobia”, consistent en tenir una por irracional i sense motiu concret a la natura.

La psicòloga Heike Feire, autora del llibre “Educar en verde“, assegura en una entrevista publicada pel blog “Educar para lo Humano” que “vivim en un món on tot ha de ser perfecte, net. Sembla que la natura és brutícia, desordre. Però ens dóna la vida. Ens enterrem vius en espais excessivament nets. Estudis sobre desenvolupament infantil senyalen que els nens a casa corren tant o més perill que fora. Els nens sobreprotegits s’enfronten pitjor a les pors”.

I és que les persones no estem preparades per a aquest allunyament forçat de la natura, i menys encara per viure únicament en entorns artificials. Aquesta desconnexió amb el medi natural rep el nom de “Trastorn per dèficit de natura” i entre els efectes que pot produir en la població, i en especial en els nens, destaquen la hiperactivitat, l’insomni, l’obesitat i fins i tot la disminució en els nivells de vitamina D. 

Realitzar activitat a l’aire lliure ens proporciona equilibri i tranquil·litat. Ha estat la ubicació original i habitual de l’ésser humà durant pràcticament tota la seva existència. Durant milers d’anys hem anat evolucionant en relació directa amb el nostre entorn, que fins fa poques dècades era completament natural. Com a homínids, el nostre organisme i la nostra ment estan dissenyats per viure a la natura. Va ser arrel de la Revolució Industrial del segle XVIII quan es van començar a construir les grans urbs, hàbitats artificials que en l’actualitat han acabat per “tancar” les persones i separar-les del seu context natural. 

Beneficis del contacte amb la natura

El contacte amb la natura resulta beneficiós en tots els aspectes de la vida dels nens. No només ajuda a prevenir l’obesitat, reduir l’estrès i augmentar l’autoestima; també incrementa la concentració i rendiment escolar. A més, les funcions cognitives, habilitats socials, aptituds de lideratge i col·laboració, capacitat pulmonar, respiració, gana, descans i respecte pel medi ambient milloren considerablement si passem més temps a l’aire lliure.

Existeixen cada cop més estudis científics amb resultats concloents que avalen aquestes afirmacions. Respecte això, destaquen els treballs de Frances E. Kuo, directora del Landscape & Human Health Laboratory de la Universtat de Illinois (EEUU), que porta més d’una dècada estudiant amb el seu equip la relació directa entre natura i salut. Segons Kuo, “un passeig pel parc és més que una bona manera de passar la tarda. És un component essencial per a una bona salut”, i afegeix que “així com els animals de laboratori que viuen en ambients aliens al seu hàbitat natural pateixen alteracions i trastorns que afecten el seu funcionament social, a les persones els passa el mateix”. 

D’altra banda, des de fa un temps es practiquen al Japó els anomenats “banys de bosc” Shinrin-Yoku en llengua nipona, que consisteixen en viure l’experiència de caminar a través de boscos centenaris mentre es connecta i interacciona de manera lenta, densa i intensa amb l’entorn a través de dels cinc sentits. Aquests “banys de bosc”, que sempre s’han de dur a terme sota la supervisió d’un expert, no només ens beneficien pel fet de realitzar una activitat a la natura, sinó que s’estan utilitzant també per a millorar la situació de persones amb determinats problemes de salut (…)

L’escola i la família són els dos àmbits en els que el nen passa més temps durant la seva infància. Per això és important que la natura estigui present a tots dos. En el context escolar, un revolucionari concepte d’ensenyament s’està implantant progressivament al centre i nord d’Europa, són les Bosc-escoles (…)

Respecte l’entorn familiar, una fabulosa manera de fer salut és sortir i gaudir junts de la natura; pares, fills i avis… I no calen grans viatges ni llargues excursions. N’hi ha prou amb desplaçar-se fins al lloc adequat i recollir pinyes, pals, observar les plantes i els insectes, fotografiar animals, llençar pedres a un riu o convertir troncs i rames en divertides joguines. Fins i tot resulta molt saludable escalar un arbre, rebolcar-se per terra o posar els peus a l’aigua en travessar un rierol. Per suposat, sense posar en perill la nostra integritat física, però sense veure perills allà on no n’hi ha. La natura s’ha de respectar però no témer, i per això és ideal conèixer-la. I per conèixer-la bé, res millor que gaudir-la intensament de manera habitual. 

No s’ha d’oblidar tampoc, que per establir connexions reals entre els nens i la natura es requereix un esforç comunitari i polític amb l’objectiu de promoure les zones verdes, generar activitats relacionades, millorar l’accessibilitat i desenvolupar campanyes d’educació i promoció ciutadana.”

Article estret de https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/nens-natura-fantastica-combinacio-seva-salut-fisica-mental