Bloc

Com fer la tria de l’escola “dels grans”

Escollir escola pel nostre fill/a és una tasca força complicada. La nostra tria condicionarà els aprenentatges que vagi adquirint, el seu desenvolupament com a persona, que nosaltres ens hi puguem sentir bé o no…

Per tal de poder arribar a prendre la decisió les famílies han hagut de passar per un procés dividit en diferents etapes:

  • Quina és l’escola que volem?

Cada família és única i té una imatge mental de l’escola que vol pel seu fill/a. Sovint aquesta imatge pot anar lligada a l’experiència que va tenir cada progenitor en el moment de l’escolarització (tant si són records negatius com positius) o del que ha pogut veure o sentir per amics i familiars, etc.

La tria de l’escola ha d’estar d’acord amb nostra  manera d’entendre el món, als valors que tenim com a família i a com entenem l’educació.

Val la pena que com a parella hi puguem reflexionar i definir algunes criteris que valorem importants per tal de tenir-los en compte a l’hora de fer la tria.   Per exemple, coses a considerar poden ser:

  • El tipus de projecte educatiu
  • Els valors que es transmeten
  • La participació de les famílies a l’escola
  • L’emplaçament
  • Les instal·lacions
  • L’atenció a la diversitat
  • Els serveis complementaris (menjador, activitats extraescolars)
  • Centre públic, privat o concertat
  • Escola que té secundaria també o no…
  • Quines escoles s’adapten a la nostra elecció?

Un cop hem definit els criteris que s’adapten a l’escola que imaginem ens cal fer la tria de les escoles que anirem a visitar o com a mínim que ens interessarem per saber-ne més.

  • Visita de les escoles candidates.

Actualment degut a la pandèmia de Covid-19, les portes obertes es fan sobretot de manera telemàtica o de manera presencial amb cita prèvia en la majoria de casos.

D’entrada podríeu conèixer l’escola visitant la seva pàgina web o la resta de xarxes socials, si en té. Aquesta és una manera fàcil de conèixer “com respira” l’escola, ja que es poden veure els projectes que si fan, quina és l’activitat diària del centre, la participació dels alumnes i les famílies..

També podeu preguntar a coneguts que hi porten els seus fills/es. Saber quina ha estat la seva experiència, que destacarien o que pensen que es podria millorar…

Cal que aneu a visitar les escoles , si podeu, amb capacitat d’escolta i sobretot buscant i preguntant per allò que és important per vosaltres. Anoteu-vos el que voleu saber i pregunteu-ho si no ho expliquen. Mireu la distribució de les aules, els espais de joc que tenen, els projectes que s’hi fan…

No us deixeu enlluernar només per les portes obertes, ja que sovint mostren una imatge excessivament positiva de la realitat i estan enfocades a captar “clients”. Cal que analitzeu amb profunditat tots els aspectes de l’escola que són rellevants per vosaltres. Les portes obertes no han de ser determinants, ja que es poden fer molt bé o molt malament i això pot no reflectir la feina que desenvolupen els/les mestres.

  • Valoració i presa de decisió

Una vegada ja hem visitat les escoles, ens cal fer la tria i prendre la decisió. Si aquesta tria s’ha fet tenint en compte tots els criteris anteriors, no ens ha de generar cap dubte l’escola escollida.

Pot passar que l’escola triada té un excessiu nombre de germans que començaran a P3 i per tant queden poques places lliures, o no ens toca per zona, o està en una altra població i la puntuació és inferior en comparació amb la resta de famílies que s’inscriuen… En tots aquests casos caldrà que decidiu què prioritzeu i arriscar-vos o no. La decisió és només vostra.

En qualsevol cas, un cop l’infant entra a l’escola heu de fer confiança i integrar-vos plenament. L’infant necessita sentir que l’escola i la família caminen plegats i que l’acompanyen conjuntament en aquest procés de créixer.

PORTES OBERTES

Famílies, aquest any les portes obertes de l’escola bressol l’Alegria es faran de manera presencial amb cita prèvia i aforament limitat, el dia 10 d’abril. Si voleu venir a visitar l’escola val la pena que truqueu al telèfon següent: 93 656 37 49 i concerteu la visita.

També podeu veure els vídeos que estan penjats al bloc: https://ebalegria.wordpress.com/2020/05/18/portes-obertes-virtuals/

Us esperem!!

Rabietes i límits

Durant els 2-3 anys els infants fan un gran progrés en molts aspectes: adquireixen autonomia, progressen a nivell motor, cognitiu, social…  van agafant consciència de sí mateixos i alhora fan un progrés en el desenvolupament de la seva personalitat. L’infant s’oposa als altres dient “NO” per buscar la pròpia afirmació,  per prendre consciència de la seva personalitat i refermar-la,  i ho fa oposant-se a les persones que l’envolten.

Les rabietes són una expressió emocional davant de les frustracions. Poden aparèixer durant les primeres edats i canvien en la manera de manifestar-se depenent de la personalitat de cada infant,

Les rabietes dels infants es poden produir:

  • Davant d’un “NO” de l’adult per aconseguir allò que vol.
  • Davant de situacions injustes que fan que el nen s’enfadi amb raó (tot i que la manera d’expressar-ho no sigui la més adient).
  • El cansament o la sobreestimulació també poden ser un motiu.

Aquestes conductes es poden perllongar en el temps perquè l’infant veu que aquest comportament és útil per aconseguir allò que vol.

Què hem de fer?

L’infant ha d’aprendre, amb la nostra ajuda, que aquesta no és una actitud adequada, que no el porta enlloc. Els nens i les nenes poden enfadar-se i tenen dret a fer-ho!, però han de saber que el seu enuig no pot incidir en la vida familiar fins el punt que aquesta es vegi alterada. L’infant ha de ser conscient dels motius que l’han fet enfadar. Poc a poc, anirem incidint en la idea que no podem aconseguir “sempre” i “ja” el que volem, cal que vagin aprenent i acceptant l’espera, així com que unes vegades es guanya i unes altres es perd. 

El que cal tenir clar és que hi ha normes imprescindibles, que no es poden passar per alt. Són:

  • Les que respecten les necessitats bàsiques dels nens: alimentació, descans, higiene…
  • Les que ensenyen a respectar als altres i a les coses: no s’insulta, ni es pega , ni es tiren les coses a terra, ni es trenquen joguines…
  • Les normes que permeten un adequat desenvolupament de l’autonomia.
  • Les dirigides a repartir responsabilitats entre els membres de la família, per exemple: “tothom es treu el plat de la taula”.
  • Les dirigides a evitar comportaments que poden posar en perill la seguretat del nen i dels altres. Per exemple: travessar el carrer tot sol, no cordar-se a la cadireta del cotxe…

Les normes han de ser:

  • Clares i senzilles.
  • Descrites amb les seves conseqüències.
  • Fermes (to de veu).
  • Per tots.
  • Necessàries i suficients.
  • Adaptades al grau de maduració dels fills.

Cal tenir en compte que:

S’han de cuidar especialment els moments d’alimentació i descans. Quan un nen ha menjat i ha dormit bé, està més tranquil i feliç.

L’horari s’ha de respectar (tot i que hi pot haver una certa flexibilitat).

S’ha d’anticipar als nens el canvi d’activitat si és possible. Per exemple: “quedem que quan acabis de pintar el dibuix anirem a la dutxa. D’acord?”

Si coneixes al teu fill has de saber valorar si val la pena enfrontar-se directament o si val més tenir mà esquerre (distreure’l, canviar-li el joc…).

PRESÈNCIA: Cal ser-hi !!! Cal estar amb els nens, jugar-hi… I a  l’hora de donar una pauta ho hem de fer des del seu costat i a la seva alçada (no a crits des de l’altra habitació o des del banc del parc…).

AFECTE: En aquestes edats els infants són més sensibles a la transmissió de l’afecte i del respecte que reben de les persones adultes. Com més estimada i respectada se sent una criatura, més capaç és de valorar, entendre, acceptar i respondre als límits i a les normes que li posa la persona adulta.  No podem actuar mai donant una bufetada, a més a més aquest càstig no és efectiu perquè:

  • Genera sentiments negatius.
  • No ensenya conductes alternatives.
  • Només funciona quan està present el castigador.
  • El nen aprèn que pegant es resolen els conflictes i es domina als més dèbils.

Però sovint l’infant no compleix les normes. Per què?:

  • Perquè no hi ha hagut conseqüències positives ni negatives. Per exemple: Li dius al teu fill que no mengi res fins l’hora de sopar i va a la cuina i s’agafa una galeta i ningú li diu que no ho faci. Segurament, demà ho tornarà a fer…
  • Perquè els models de referència no ho compleixen. Per exemple: els hi dius als teus fills que cada dia per sopar s’han de menjar una peça de fruita i tu cada dia a l’hora de sopar menges un iogurt.
  • Perquè hi ha una contradicció entre les normes. Per exemple: la norma és recollir després de jugar, però quan hi és la teva parella o la cangur acaba recollint ella o es deixa per recollir…  
  • Perquè la norma és inconsistent, és a dir, només es porta a terme en determinats moments. Per exemple: “avui que estic cansada no cal que t’acabis el sopar…”
  • Perquè no està adaptada al grau de maduració dels teus fills. Per exemple: “Al teu fill de 2 anys li dius que  s’ha de vestir en 10 minuts i fer-se el llit…”.

Durant els tres primers anys de vida, la criatura inicia els primers contactes amb el món que l’envolta. És el moment de descobrir i explorar les característiques de les persones, dels objectes, dels espais i dels materials que hi ha al seu abast.

Cal facilitar-li aquests comportaments de curiositat, experimentació i d’expressió. Cal potenciar les iniciatives. És una etapa de la vida de la mainada en la qual és important tenir cura del tipus de normes, la seva quantitat i el nivell d’exigència perquè no limitin aquestes capacitats tan necessàries per al seu creixement i evolució.

A continuació et proposem un joc. Ara trobaràs una breu descripció de quatre estils educatius, quatre maneres d’educar diferent. Es tracta de veure en quin dels estils et sents més representat i reflexionar-hi per si cal modificar quelcom. S’ha de tenir en compte que tot i que normalment tenim tendència a actuar d’una manera determinada, en diferents situacions o moments podem no actuar igual i utilitzar estils educatius diferents.

ESTIL AUTORITARI: “Les coses es fan perquè jo ho dic”.

Si actues de manera autoritària, el teu fill no aprendrà a distingir entre el que està bé i el que està malament, perquè tot depèn del treu criteri. És possible que creixi amb por i amb manca d’iniciativa.

ESTIL PERMISSIU: “Fes el que vulguis, m’és igual”.

Si actues de manera permissiva, el teu fill aprendrà ràpidament que pot fer el que vulgui i no farà cas a raonaments ni a normes quan tractis d’imposar-les. Possiblement es converteixi en una persona poc responsable, evitarà l’esforç i serà bastant infantil.

ESTIL SOBREPROTECTOR: “No facis això que et pots fer mal”.

Si amb freqüència actues de manera sobreprotectora el teu fill no aprendrà a  fer res per si sol, dependrà sempre de tu. A aquestes edats el mes probable es que creixi envoltat de pors i inseguretats. Més endavant pot revelar-se contra tot allò que tu consideres adequat.

ESTIL DEMOCRÀTIC: “T’ensenyaré a que facis les coses per tu mateix”.

Si actues de manera democràtica, el teu fill sabrà distingir les conductes adequades de les que no ho són, independentment de que el premiïs o el castiguis per això. En general, serà una persona segura de si mateixa, amb capacitat per opinar i per prendre decisions. 

Ens disfressem?

A continuació us deixem un article que fa temps vam escriure però que pensem que en aquestes dates val la pena tornar-hi a fer un cop d’ull. Es tracta d’un article on l’equip educatiu reflexionem sobre la Festa del Carnestoltes i de com pensem que els infants l’haurien de viure:

“Quan ens hem plantejat perquè ens disfressem i perquè volem disfressar als nens se’ns ocorren un munt de preguntes:  a nosaltres com a pares ens fa molta gràcia veure als nens disfressats, però a ells els hi agraden les disfresses que nosaltres els hi posem? Els deixem triar? Saben de que van disfressats, ho entenen?

Us heu adonat  que els nens es disfressen per fer veure que són “una altra persona” i que el que realment els hi agrada és imitar el que ja coneixen? Per això trien disfresses o complements que tenen un sentit per ells (la del personatge de dibuixos que coneixen, la princesa de la pel·lícula “x”…) i a casa a  qui volen imitar és a l’adult de referència i per això es posen les sabates de la mare, la faldilla, les ulleres de sol, agafen la bossa d’anar a comprar, etc…

A l’escola hem decidit posar, a cada aula dels infants més grans, un racó de les disfresses durant molts dies. Aquest racó està pensat perquè cada dia els nens i nenes puguin jugar a disfressar-se.

Durant tots aquests dies hem pogut observar que hi ha nens que s’ho posen tot, ho proven tot, els hi agrada posar-se barrets, mocadors, faldilles, etc … i que el que realment triomfa són les ulleres de sol i les bosses (“els bolsos”)… També hi ha d’altres nens que no els hi agrada gens disfressar-se o que els hi fa vergonya, o que no hi troben el sentit…  I encara n’hi ha uns altres que s’ho ha anat mirant dia rere dia i per pròpia iniciativa finalment han decidit provar a disfressar-se. Amb això volem dir que hem de deixar que cada infant faci el seu procés i descobreixi per ell mateix les seves possibilitats, pel que fa a aquest tema i a d’altres.

Per tot això us volem ajudar amb alguns suggeriments (sobretot estan pensats pels nens més grans):

  • Podeu provar de posar a casa un espai (un bagul, una caixa) ple de disfresses pel vostre fill-filla. Per exemple mocadors, mòbils, collarets (els hi encanten!), ulleres, sabates, roba que ja no feu servir…
  • Podeu confeccionar màscares d’animals, de personatges de contes, etc… (trobareu els models a internet).
  • Podeu tenir barres de maquillatge per la cara per si es volen maquillar o volen maquillar-vos a vosaltres !!

Sobretot, cal que respecteu el ritme dels vostres infants i els deixeu actuar per pròpia iniciativa. Hem de poder deixar que els nens decideixin si volen disfressar-se o no. Nosaltres com a adults podem triar i segur que molts de vosaltres no sortiríeu mai disfressats de casa, mentre que d’altres estan esperant qualsevol ocasió per posar-se una perruca!!!!”

Seguim amb els reptes

REPTE 8

Seguint amb els reptes que vàrem engegar el curs passat, us proposem, en aquesta ocasió construir un joc de buscar les parelles amb elements naturals.

Es tracta que busqueu per casa objectes quotidans que tingueu a l’abast. N’heu de tenir un parell de cada i han de ser idèntics.

Amb aquest material construirem un joc ben senzill pels infants més petits. Els nens i nenes hauran de buscar la parella de cada objecte…

Ja veureu com n’estan d’entretinguts!!

La relació entre germans

Avui us volem parlar de la relació que s’estableix entre els germans, del que cal per tal que aquesta relació sigui bona i s’estimin.

Una bona convivència entre els germans es basa en les relacions que s’estableixen durant la infantesa i anirà molt lligada a la manera en com els pares i mares els tractem i els hi donem atenció. Cal tenir present que la família és el primer lloc on l’infant aprèn què és el respecte i la tolerància.

QUAN ARRIBA UN NADÓ A CASA…

L’arribada d’un germà suposa un canvi important en la vida d’un infant. Passa de ser el centre d’atenció, el fill únic, a haver de compartir l’atenció amb un altre infant. Aquesta nova arribada genera sentiments oposats… ja que per una banda en el seu imaginari pot pensar que tindrà un company de jocs, algú a qui cuidar… però de vegades la realitat és diferent, perquè a l’inici el nadó encara és molt petit/a i no pot compartir jocs amb el seu germà/ana, a més necessita molta atenció, sobretot de la mare i això suposa un canvi en les relacions amb els seus progenitors.

Què podem fer?

  • Expliquem la veritat: que tindrem un nou membre a la família, a qui estimarem molt, igual que a ell/a i que quan es faci més gran podran compartir estones de joc.
  • No ha de sentir que l’abandonem: per això cal que un altre membre de la família pugui substituir a la mare quan aquesta no pugui atendre’l (el/la porti al parc, li llegeixi un conte… ).
  • Que la mare li dediqui alguna estona a ell/a sol/a quan ja ho pugui fer.
  • No fer canvis vitals durant els primers mesos de l’arribada del nadó a casa. Si volem canviar-lo/a d’habitació, o treure xumets o deixar-lo/a a dinar a l’escola… mirarem de fer-ho abans perquè no associï tots aquests canvis al nou infant i es senti desplaçat/da.

I DESPRÉS COM CONTINUEM?

  • Entendre que els teus fills són diferents i tenen necessitats diferents:

Per aconseguir una bona convivència cal entendre que hem de respectar la diferència, per això cal que cada fill tingui les seves necessitats cobertes per tal de que deixin de comparar-se i es minimitzin les rivalitats i les baralles. Nosaltres no els compararem. Si ho fem fomentarem la gelosia entre ells.

  • Deixar que resolguin els seus problemes sols:

Intentar no intervenir en les seves discussions i només fer-ho per posar ordre i organitzar el diàleg. És evident que si la situació es torna massa “ferotge” haurem d’intervenir i deixar clars els límits.

  • No responsabilitzar a un germà de l’altre:

Podem tendir a fer que els germans grans prenguin més responsabilitats en vers els seus germans petits. Intentem no fer-ho. Cal que cada infant sigui responsable de les seves coses en funció de cada edat.

  • No posarem etiquetes:

Hem d’entendre que cada infant és com és per ell mateix. Si els etiquetem estem contribuint a fer que es comportin tal i com els veiem nosaltres i no tal com són. Així per exemple, un nen/a que li diem que és entremaliat repetidament, sempre es veurà així i actuarà en conseqüència. Això el que farà és engrossir les diferències entre ells.

  • Busca les coses positives que té cadascun dels teus fills:

Busca tot allò que tenen de positiu, les seves potencialitats i transmeteu-ho a tots, això millorarà la seva autoestima. Segur que els hi agradarà saber-ho!

  • Dedica temps exclusiu amb cadascun dels teus fills:

Busca moments per estar-hi a soles, per compartir jocs o confidències… en funció de l’edat de cadascun d’ells. Això els permetrà sentir-se còmplices i especials. D’aquesta manera no hauran de lluitar per aconseguir la vostra atenció.

  • Respectem els seus horaris i necessitats:

Si els germans tenen edats molt diferents caldrà tenir-ho en compte i donar-li a cadascun d’ells el que necessita. Haurem de respectar el moment evolutiu en el que es troben i deixar-los actuar en conseqüència (oci, temps lliure, activitats extres…)

  • Si un infant és massa depenent de l’altre: (per exemple, es pot donar en els germans bessons):

Caldrà tenir present quin és l’infant més depenent i l’ajudarem a adquirir eines per solucionar-ho, per això fomentarem les activitats separades en espais diferents. D’aquesta manera aprendrà a resoldre per sí mateix les dificultats i l’altre germà no sentirà sempre la càrrega de ser responsable de tots dos.

En resum, no es tracta de fer res especial per tal que els germans s’estimin, el que no hem de fer és coses per separar-los o per fomentar la competitivitat entre ells. Els conflictes entre germans són normals i formen part del procés de conèixer-se i anar-se adaptant. Només cal que nosaltres hi siguem presents i els hi facilitem les eines, si cal.

JA HA ARRIBAT EL NADAL!!

Un altre cop ja torna a ser Nadal. Aviat arribaran les festes i l’escola bressol l’Alegria vol acomiadar aquest any 2020 amb un petit vídeo que hem preparat per tots vosaltres.

Desitgem de tot cor que el proper any sigui millor i nosaltres hi volem posar un toc d’humor!!

Gràcies a les famílies que ens heu acompanyat en aquesta aventura del vídeo, sense vosaltres no hagués estat el mateix.

Una abraçada famílies!!

Època de Reis. Quatre consells per triar joguines.

El joc és pel nen a part d’una diversió, una necessitat per desenvolupar-se, madurar i créixer. A través del joc i de les joguines els infants reprodueixen allò que els envolta, busquen sentit al que no entenen, proven coses noves, experimenten… Es tracta doncs, d’una activitat molt seriosa on l’infant s’implica totalment.

A continuació us donem alguns consells que us aniran bé per si heu de fer la carta als reis, què és el que cal tenir en compte:

  • Les joguines han de ser adequades per cada edat i han de tenir en compte el nivell evolutiu i de creixement de l’infant: ni massa simples ni massa complicades.
  • És important conèixer al nen, a tots els nens no els hi agrada sempre el mateix, cadascú te els seus gustos. No hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes. No hem de pensar que les nines són per les nenes i els cotxes pels nens. Deixeu-los que triïn el que més els hi agradi.
  • Els materials oberts que poden servir per moltes coses desperten la creativitat i fan volar la imaginació: per exemple, caixes de cartró que poden ser cotxes o trens o un llit per les nines…
  • Cal limitar el nombre de joguines per evitar conductes capricioses i ensenyar infant a gaudir amb el que té. Si arriba l’època de reis i preveieu que l’infant tindrà masses regals, poseu-vos d’acord i pacteu amb la família com ho voleu fer (per exemple: un regal gros el podeu regalar entre els avis i els tiets…).
  • Rebre moltes joguines i que aquestes siguin cares no fa més feliç a un infant. L’afecte pels nens no es mesura amb la quantitat, el preu o  la grandària de les joguines.
  • Recordeu que no només existeixen les joguines que es veuen per la tele o en els gruixuts catàlegs d’aquestes dates. N’hi ha moltes i molt variades, però no oblidem que també es poden crear i que amb imaginació i enginy tot és possible.
  • Sigueu conscients del contingut i dels aspectes educatius i els valors que transmeten algunes joguines i jocs i valoreu si s’adapten a allò que voleu que aprenguin (joguines violentes, etc.).
  • Jugant amb els nens podrem gaudir també de les estones de lleure, compartir rialles, viure grans aventures. Com  a persones adultes la nostra tasca no s’acaba en “regalar”, també cal jugar amb ells.

Confeccionem instruments

L’activitat d’avui és ben sonora! Es tracta de que fabriqueu instruments casolans amb els vostres infants. Les propostes que us portem a continuació són força senzilles i fàcils de fer, a banda de que els nens i nenes poden col·laborar en tot el procés d’elaboració.

Sonall:

Necessitareu un tub rígid de cartró, una beta, picarols i material per decorar-lo. Nosaltres hem fet servir gomets però podeu utilitzar el que volgueu (pintura, papers i cola, rotuladors, etc).

Tambó giratori:

Per fer-lo ens cal: cartró tallat en forma rodona, un punxó, dos botons, cordill, un pal per aguantar-lo, cinta adhesiva i el que volgueu per decorar-lo!

Castanyoles:

Farem servir un tros de cartró rectangular, dues petxines, silicona per enganxar-les i la decoració que considereu…

Ja ho tenim!!

Us n’hem deixat un tastet perquè se’n poden fer moltíssims…

Com acompanyar els fills en el procés de separació

Quan la relació amb la nostra parella arriba a la seva fi i per diferents motius ens plantegem separar-nos, cal que tinguem present quina ha de ser la millor manera de comunicar-ho als nostres fills/es, tinguin l’edat que tinguin, per tal d’acompanyar-los degudament en la nova situació.

Per un infant el fet de que els seus pares es separin suposa un canvi força important en la seva vida quotidiana, en les rutines, en les noves vivències, en els sentiments que experimenten, etc. Val a dir però, que és millor pels fills que els pares es separin “adequadament” si hem pres la decisió, que viure en una llar on dues persones no s’estimen i que contínuament entren en conflictes que afecten el dia a dia de tots. Hi ha diversos estudis que acrediten que la conflictivitat entre els pares afecta de manera més duradora en els infants que la separació per ella mateixa. Tot i això, cal tenir present que és important poder acompanyar aquest procés per tal de que es faci de la millor manera possible. A continuació us donem unes pautes de com seria la millor manera de fer-ho:

Abans de comunicar-ho als fills:

  • Cal establir un mateix relat de com es donarà la noticia per part dels dos progenitors i comunicar-la uns dies abans de que es faci efectiva. Tant el pare com la mare han d’estar presents en aquest moment.
  • Cal adequar el discurs a l’edat de cada infant (en els infants més petits els hi hem de poder explicar en funció de la capacitat que tinguin d’entendre els missatges).
  • Tenir clara la logística i preveure com serà la vida de l’infant a partir d’ara.
  • Deixar molt clar que continuarem fent de pare i mare i que ens seguirem ocupant d’ells. Han de percebre que ens els estimem per sobre de tot.

Un cop es porta a terme la separació:

  • Mantenir la relació amb l’infant (tant el pare com la mare) sempre que no hi hagi algun risc pels menors.
  • És bàsic establir una comunicació bona entre els progenitors.
  • Reduir els canvis en el dia a dia de l’infant després de la separació.
  • Tenir criteris educatius similars en ambdues llars.
  • Mantenir les relacions amb familiars i amics.
  • No utilitzar als fills per enviar missatges a l’altra part.

Emocions que afloren:

Cada infant és únic, i en funció de la seva personalitat i de com es gestiona el procés de la separació (per part nostre i del propi infant) apareixen uns sentiments o uns altres. És la nostra responsabilitat estar atents per tal d’identificar-los i ajudar al nen/a a gestionar-los. Alguns d’aquests sentiments poden ser:

  • Inseguretat: perquè percep que la relació entre els pares és diferent, hi ha masses canvis en les rutines diàries, maneres de fer diferents en cada llar, els missatges són contradictoris, etc.
  • Por: A no veure al pare o la mare, a no ser estimat, a quedar-se sol, a decebre als pares…
  • Tristesa: pels canvi en la família, per l’enyorança quan no hi és un progenitor, per deixar de veure amics o familiars, per la pèrdua de la relació quotidiana quan estaveu junts a casa…
  • Ràbia: perquè no hi està d’acord en la nova manera de viure, amb els progenitors pel seu comportament, perquè no està d’acord amb les noves normes o rutines, perquè culpa a un dels progenitors…
  • Culpa: Si presencia baralles en relació a ell, perquè pensa que la separació és per culpa seva, perquè sent que no ha estat un bon fill…
  • Alegria: Veu que els seus pares estan més contents que abans, es sent estimat per ambdós progenitors, passa temps de qualitat amb cadascun d’ells, la organització és molt similar en ambdues cases, els seus progenitors es poden trobar en moments assenyalats…
  • Alleujament: Hi ha menys conflictes, es sent escoltat i respectat, entenen el que li passa…
  • Seguretat: Entén la situació dels seus pares, no hi ha canvis en relació al que se li va explicar que comportaria la separació, es segueixen les mateixes pautes en ambdues cases…

En qualsevol cas, en un procés de separació cal escoltar els missatges que ens transmeten els nostres fills, cal ajudar-los a posar paraules als seus sentiments i estar-hi a prop. És important ser empàtics i saber-nos posar també al lloc dels més petits, ells no havien previst la nova situació i això demana temps.

En cas que necessiteu ajuda per gestionar la situació amb el vostre fill/a és recomanable que consulteu a un especialista de la psicologia que us acompanyarà en el procés.

Aquest article ha estat extret de https://criatures.ara.cat/blogs/psicologia-i-educacio-emocional/processos-divorci_6_1998460135.html i de https://criatures.ara.cat/blogs/psicologia-i-educacio-emocional/divorci_6_2002659716.html